FEM 23 ANYS I ENTREVISTEM QUIM BARCELÓ

01/12/2020

FEM 23 ANYS I ENTREVISTEM QUIM BARCELÓ
Avui fa 23 anys (l’1 de desembre del 1997)  van començar les emissions regulars de la primera de les freqüències del Grup Flaix a Andorra. El 96.0 de la FM, sota el nom d’Andorra1-la ràdio de les valls, va portar aire fresc i una manera innovadora de fer ràdio al país. En Quim Barceló és el Director General de Ràdio i Televisió de les Valls,  l’empresa que gestiona FLAIXBAC i FLAIX FM ANDORRA...i avui hem volgut compartir una petita xerrada amb ell per commemorar aquest aniversari!.
 
QUIM, en primer lloc: Per molts anys!
 
Moltes gràcies!, 23 anys sense parar es diuen ràpid, i més després d’una situació com la que estem vivint en aquests moments. 
 
Qui ho havia de dir que dins d’aquests 23 anys també us tocaria viure una pandèmia....
 
Doncs sí, això era inimaginable per tothom, però aquesta és la realitat que ens ha tocat viure i mirem de tirar endavant i seguir fent allò que sembla que se’ns dona bé: entretenir i informar a la gent.
 
Què signifiquen 23 del Grup Flaix a Andorra?
 
Doncs a part d’hores i hores d’emissions continuades són, sobre tot, 23 anys de créixer al costat d’unes generacions d’oients que s’han fet adults amb nosaltres. Recordo molts oients que, als nostres principis, ens venien a veure als estudis del Quars per saber com fèiem ràdio i aquests oients llavors tot just encara anaven a l’escola o a l’institut, i ara són pares o mares de família,  empresaris o polítics. Tenim clar que hem marcat moltíssim a algunes generacions
 
Sembla que diguis, que ara ja no marqueu estil ni tendència?
 
Tot el contrari, el que estem fent avui, seguirà marcant a l’actual generació...i d’aquí a uns anys en tornarem a parlar.
 
La teva veu em sona, suposo que això encara t’ho deuen dir...
 
Bé, això depèn de la situació. Sol passar quan algú no et relaciona amb una de les veus que més ha sonat en els darrers 20 anys a les ones del país. Per exemple, quan truco a algú i no m’identifico, a vegades em parlen com si em coneguessin de tota la vida i quan els hi dic el meu nom, després se n’adonen. Són aquests punts màgics que té la professió.
 
I tornant a la ràdio, ens pots destacar 3 o 4 moments especials dins d’aquests 23 anys?
 
Buf...això sí que m’ho poses difícil. De moments especials n’hi ha hagut molts, tant des del punt de vista 100% radiofònic, com des del punt de vista empresarial; bons i dolents...
El més recent, i deixant de banda la malaurada situació de la Covid que ens ha fet re-inventar en moltes coses, puc destacar l’estrena dels nous estudis que vàrem posar en marxa ara fa 3 anys; per nosaltres va ser un pas endavant importantíssim a nivell tècnic i estratègic (ara som a l’edifici ELANd d’Andorra la Vella, al KM0). També us puc destacar que nosaltres vàrem ser els impulsors i organitzadors dels primers macro-festivals de musica organitzats al país amb el Vallnord Sound Festival o l’Andorra Dance Sound Festival...(deixa’m apuntar, ara inimaginable de fer amb tanta gent...); i també hem estat un tipus d’emissores que hem sabut connectar molt bé amb el món de la neu al país, oferint programacions especialitzades que, en el seu moment, mai s’havien vist en el món de la radiodifusió.
 
Durant molts anys, has despertat el país...
 
Si, l’Andorra Desperta’t el vaig estar presentant des de pràcticament l’any 2001 fins al 2017, unes 16 temporades seguides...però tot té un límit, fer un programa diari i matinal de 3 o 4 hores diàries, per molt bé que t’ho puguis passar, sol esgotar i necessita un equip de producció important si es vol fer el millor possible i aquí ja hi entren costos de producció que, dins de l’àmbit andorrà i en un mitjà privat com el nostre, són difícils de poder assolir i per tant cal ser realista.
 
Però la teva veu segueix en antena
 
Sí, una de les coses que no he parat mai de fer, és donar les notícies. Actualment la meva veu sona a les 7, 8, 9 i 10 del matí a FLAIXBAC AND i a les 7h30, 8h30, 9h30 i 10h30 a FLAIX FM AND.
 
23 anys del Grup Flaix a Andorra, i ara què?
 
Doncs a seguir endavant!, ara més que mai els oients ens necessiten. Necessiten seguir gaudint de la música, de veus properes i familiars, necessiten entreteniment i nosaltres seguim treballant per fer-ho possible.